dimecres, 10 de maig del 2017

Formats, una polèmica latent


El format de qualsevol competició és important pel desenvolupament d'aquesta. En el món dels escacs estem acostumats a que la majoria de les competicions siguin “Sistema Lliga” (tots contra tots) o, el habitualment utilitzat en competicions individuals amb molts participants, “Sistema Suís”.

Curiosament, en els dos campionats, tant individual com per equips, que defineixen el campió de Catalunya, no s'utilitza cap d'aquests formats. En canvi, el Campionat de Catalunya Individual Femení dels últims anys si que s'ha organitzat amb un Sistema Suís, però estarem d'acord que ha estat un Sistema Suís força descafeïnat.

Això està creant una certa polèmica tant a Facebook, com als programes de ràdio per Internet especialitzats en escacs.

Ja he expressat en anteriors articles les meves reticències envers al format de la Divisió d'Honor del Campionat de Catalunya per equips. En aquest article no vull aprofundir en aquest debat, és un debat que no porta a cap lloc ja que  entenc que aquesta categoria està summament consolidada, no tant perquè no hagin arguments per canviar el seu format i fer un format més tradicional, sinó perquè això comportaria que molts dels equips que ara hi són, haurien de baixar de categoria, i això és força difícil de gestionar per la federació. Tampoc resol el tema, com he sentit fa poc per part d'un tertulià radiofònic, el crear dues Divisions d'Honor, la A pels vuit millors equips i la B pels altres vuit, les dues categories per sistema lliga. Dic que no resolt el tema perquè això representa que totes les altres categories, a la practica, baixarien una categoria.

Però en canvi el Campionat de Catalunya Individual si que pot canviar el seu format.

Però abans d'entrar en aquest tema, permeteu-me felicitar a l’Hipòlit Asis, que el passat dissabte s'ha proclamat Campió de Catalunya d'escacs.

Foto: Diari de Vilanova

Informació sobre aquest campionat al web de la Federació Catalana d’Escacs.

Informació sobre aquest campionat al blog Rabiosa actualitat.

Informació sobre aquest campionat a Diari de Vilanova.

Aquest ha estat el quadre de la competició:


Com podeu veure, el campionat ha estat amb un format tipus “copa”, es a dir, per eliminació ronda a ronda.

A mi aquest format per decidir el campió de Catalunya no em sembla el més adequat, però podem veure que no sóc l'únic, ús passo el que va dir l'Iván Marina, President de la Gran Penya de Vilanova i la Geltrú i organitzador del campionat d'aquest any, en una entrevista publicada a “Rabiosa actualitat”:

“Com veus el format de competició?

Doncs ara que l'organitzo (abans no hi havia donat masses voltes) no m'acaba de convèncer. Un tema pendent dels escacs és pensar menys cap a dintre i més cap a fora per tal de "vendre el producte". El format actual està pensat per donar emoció de cara als federats i si bé pot ser que ho aconsegueixi, de cara als patrocinadors, institucions i públic és... (mode políticament correcte on) poc atractiu. Només cal parar-se a pensar un moment en l'última jornada i en l'entrega de premis, on el normal en un campionat de Catalunya és que hi assisteixin els patrocinadors i les autoritats institucionals per fer l'entrega de premis. Quina imatge podem donar si només hi haurà 2 partides en joc amb només 4 jugadors i quatre gats de públic? Evidentment això dóna una imatge molt dolenta i per tal d'evitar-ho vaig decidir portar les autoritats i patrocinadors el dia de la inauguració i portar al MI Michael Rahal per fer comentaris en directe per tal d'atreure públic i omplir de gent el local. Evidentment això és una anomalia a causa del format de la competició, que en la meva opinió s'hauria de valorar si és l'adequat.”

L'Iván Marina amb dos col·laboradors. Foto: Iván Marina. 

No havia pensat mai en aquest punt de vista, però té la seva lògica. Per la meva part entenc que aquest campionat de Catalunya se'l tindria que donar més transcendència i això passa per un format tipus lliga, intentant que el juguessin els millors jugadors catalans.

Però també entenc que això comporta problemes, no tant organitzatius, com econòmics. Si volem que el juguin els millor és tenen que donar unes condicions econòmiques molt superiors a les actuals.

En aquest últim campionat les retribucions dels participants han estat:

  • 1.700 € per al primer classificat.
  • 1.000 € per al segon classificat.
  • 800 € per al tercer classificat.
  • 700 € per al quart classificat.
  • 250 € els 4 classificats del 5 al 8.
  • 120 € els classificats del 9 al 16.

Apart d'aquestes quantitats, els participants han comptat amb uns ajuts per desplaçaments de 15€ per dia de participació.

Tenint en compte que les despeses d'allotjament, transport i manutenció han anat a càrrec dels participants, la veritat és que la part econòmica no és gaire motivadora i no crec exagerar si dic que la motivació de les persones que han jugat aquest campionat ha estat clarament esportiva.

Òbviament, quan parlo d'un format tipus lliga estic parlant d'una lliga amb menys jugadors, 10 jugadors estaria bé, és a dir 9 rondes, tan sols una ronda més del format actual, de dissabte a diumenge de la setmana següent.

No crec que el tema dates sigui gaire complicat, en canvi el tema econòmic si que representa implicar a més actors (entitats) que ajudin en aquesta direcció.

Perquè, si volem que juguin els millors, hem de donar unes quantitats i condicions molt millors, com a mínim equiparables al que s'està pagant al Magistral Ciutat de Barcelona (no tant en els premis en metàl·lic, com en les condicions, unes condicions que permetin que la manutenció i l'hotel siguin de franc pels jugadors).

I ja posats, una proposta, estudiar la possibilitat de pagar una quantitat fitxa pel lloc a la classificació final, però també, pagar a cada participant pels punts fets, cada punt valdria una quantitat i el mig punt la meitat, crec que potenciaria la combativitat, inclús en els taulers que no és juguin res.

El tema del campionat femení és un tema diferent, crec que també és tindria que buscar la formula de què juguessin les millors, en un format lliga. Però en aquesta ocasió el tema econòmic pot ser important però no decisiu; entenc que se'l té que donar a aquest campionat la rellevància que un campionat de Catalunya es mereix, i que les dones que el juguin se sentint dins d'un esdeveniment important i és trobin còmodes i recolzades. Podria ser interessant estudiar la idoneïtat de fer-ho coincidir amb el campionat absolut.

Foto: Web FCE

En fi, ja he dit que no és un tema fàcil, no demano a la federació que ho posi en practica l'any vinent, tan sols voldria que aquestes reflexions i altres que puguin sorgir en altres fòrums, és tinguin a bé d'estudiar dins la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs i que les seves conclusions, les posin en marxa quan sigui factible. Això si, millor d'hora que tard.

Salut i escacs,

5 comentaris:

Enric Garcia Garrido ha dit...

Gràcies per les referències al meu blog. La veritat és que l'entrevista va ser una idea que vaig tenir per trencar una mica amb la inèrcia de només posar enllaços i notícies al blog; i de pas serviria una mica per promocionar el torneig Individual de Catalunya.
Respecte al que comentes a l'article sobre els formats jo penso una cosa que vaig comentar a la radio. Està bé que hagi una mica de variació també en diferents campionats organitzats per un mateix, en aquest cas la FCDE. Per ex si el Magistral de Barcelona és sistema lliga, aleshores trobo interessant que l'Individual de Catalunya provi un altre format per alternar una mica. Sempre hi ha alguns jugadors que poden coincidir als dos tornejos també.

Roger Salvo ha dit...

Xavier, moltes gràcies per entrar al meu blog. Penso que ets una persona independent i honesta, i sempre tinc molt en compte el que escrius i dius.
En general solc estar molt d'acord amb el que dius, però en aquesta ocasió no estic d'acord amb la teva referència al format del Campionat de Catalunya Absolut.

No estic d'acord perquè des del meu punt de vista el Campionat de Catalunya Absolut és el campionat major amb majúscules (conjuntament amb el per equips) dels escacs catalans i es tindria que dignificar el màxim, inclús per sobre del Magistral de Barcelona. I això no serà possible si no, entre altres moltes coses, es fa amb un format de lliga.

Tinc molts arguments en aquest sentit, però el tema és tan ampli que no es pot tractar en aquest apartat de missatges. Si et ve de gust, qualsevol dia que coincidim en algun torneig, ho podem parlar.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Bé, he posat Xavier quan et dius Enric, et demano disculpes, no sé en que estava pensant. Potser l'edat, però crec que encara és d'hora per estar "chocho".

Salutacions de nou,

Fred ha dit...

Hola Roger.Jo tampoc estic d'acord amb el Xavier(Enric ha,ha).Penso com tu que cal fer una lliga de deu jugadors.El que no tinc clar es com es clasifiquen els deu millors si es que hi han criteris(cosa que desconec)Evidentment ha d'esser un tema a mig plaç i planificar moltr bé l'organització aixi com la normativa d'accés.En quant al per equips només apuntar que no es tracta de fer dos grups a la Divisió d'Honor sino de diferenciar els clubs profesionals i els altres.Es a dir que els clubs triin la seva raó de ser.No es tracta d'imposar una categoria més sino d'aclarirla.A la llarga els clubs de la Divisió d'Honor acabarán impossant una lliga de vint(dividida en dos grups que a la llarga es el mateix(dues categories en una i tots "contents")I en quant a les jugadores cal decidir que es el millor per la seva promoció.Si es fà l'absolut Femení no té sentit no fer-ho en les altres categories.Per tant aqui la opinió d'elles ha de ser escoltada i analitzada.Evidentment els temes d'aquest article donen molt de si i hem de pregar a Caissa que ilumini a la nostra Federació perque els temes "se las traen.Salut company i fins el proper article!!!Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

En general estic bastant d'acord amb tu.

Tan sols un matís referent al Campionat de Catalunya absolut; jo he parlat d'un campionat dels “millors”, no dels 10 millors. Un exemple, per a mi el millor jugador català és el Miguel Illescas, però si l’Illecas no el pot jugar o no el va bé o no té ganes de jugar-lo, doncs hi ha altres molt bons jugadors.

Una proposta de classificació podria ser els primers de les quatre territorials i els altres sis jugadors, per Elo.

Dius que tots aquests temes són força complicats, totalment d'acord. Però passar de la qualitat a l'excel·lència, sempre comporta bones idees, una bona planificació i una gran dosis de treball.

Salutacions,