dissabte, 5 de març del 2016

AVRO 1938, l'últim gran torneig abans de la guerra mundial


El Torneig AVRO 1938, disputat en diverses ciutats holandeses, va reunir per primera vegada a tota l'elit mundial dels escacs (Keres, Fine, Botvinnik, Alekhine, Reshevsky, Euwe, Capablanca, Flohr) i per molts està considerat el torneig més fort de la història dels escacs.

A mi no m'agrada ser tan contundent en les afirmacions, i més quan el factor temps fa força difícil les comparacions. Però si us agrada aquest tipus de plantejaments us invito a llegir un article força interessant que va sortir a ChessBase.com el mes de desembre de l'any 2009.

Les situacions que van envoltar aquest torneig són realment excepcionals i úniques. La primera i principal és que va ser l'últim gran torneig d'escacs jugat abans de la Segona Guerra Mundial, guerra que va començar oficialment pocs mesos després, el mes de setembre de 1939 amb la invasió de l'Alemanya Nazi a Polònia. No obstant això, anteriorment ja s'havia produït un pròleg d'aquesta gran guerra amb situacions com la Guerra Civil Espanyola, l'annexió d'Àustria i l'annexió d'una part de Txecoslovàquia (Sudets), que va passar poc abans que es jugués aquest torneig, alguns autors consideren que el txecoslovac Flohr va tenir una molt mala actuació afectat per aquesta situació.

És evident que va haver un abans i un després d'aquest torneig, la guerra va crear un llarg parèntesi en l'organització de tornejos i després de la guerra (amb la desaparició d'Alekhine, Capablanca i Lasker, i la retirada dels escacs de Fine) una nova generació de jugadors joves van dominar l'elit; també és important destacar el protagonisme que va assumir la FIDE amb el control total de l'organització dels escacs mundials, que abans no tenia.

Després de comentar per sobre el context d'aquells anys, anem al protagonista, el Torneig AVRO 1938.

Aquest torneig patrocinat per una empresa de radiodifusió holandesa, Algemeene Veereniging voor Ràdio Omroep (AVRO) va ser un dels majors esdeveniments escaquístics de tots els temps. Els vuit millors jugadors del moment s'enfrontarien a doble volta en un torneig que tenia per objectiu designar un candidat per lluitar amb Alexander Alekhine per la corona mundial. Els jugadors escollits van ser els següents: Alexander Alekhine, José Raúl Capablanca, Mihail Botvinnik, els americans Reuben Fine i Samuel Reshevsky, l'holandès Max Euwe, el txecoslovac Salo Flohr i l'estonià Paul Keres.

Paul Keres

Reuben Fine

Mihail Botvinnik

Alexander Alekhine

Samuel Reshevsky

Max Euwe

José Raúl Capablanca

Salo Flohr

S'ha de dir, que com és habitual, va haver certa polèmica i des d'alguns mitjans van haver veus protestant per certes absències: la de Lasker especialment, però en general la dels jugadors més veterans com Spielmann, Bogoljubov, Marshall, Tartakower, Kostic, Grünfeld, Maroczy, així com Levenfish (que va quedar molt decebut per la seva exclusió).

Foto: karlonline.org

Keres-Fine. Foto: blogs.lanacion.com

Alekhine-Capablanca. Foto: www.engame.ne

Keres-Euwe. Foto: www.engame.ne

Hi va haver també seriosos dubtes sobre el sistema de competició elegit, amb continus viatges per diferents ciutats holandeses:  Amsterdam, l'Haia, Rotterdam, Groningen, Zwolle, Haarlem, Utrecht, Arnhem, Breda, i Leiden.


Amb escassos dies de descans, per no dir cap; tot això, és clar, amb la intenció de disminuir despeses i generar més ingressos amb la venda d'entrades a les diferents sales de joc. Així les coses, no va resultar estrany, i d'això es van adonar ja els cronistes de l'època, que els escaquistes amb major resistència física, és a dir, els més joves, rendissin millor que els veterans: Capablanca, de 50 anys, va quedar setè ; Alekhine, de 46, quart. Keres (de 22) i Fine (de 23) primers. D'altra banda, cal tornar a ressaltar el pobre resultat d'Flohr (últim), incapaç de guanyar una sola partida i sent vençut en cinc més, condicionat en part, com hem comentat anteriorment, pels esdeveniments que estaven passant al seu país, Txecoslovàquia, amb l'annexió de l'Alemanya Nazi d'una part del seu territori davant la passivitat internacional.

La classificació final va ser:


Sobre aquest torneig, degut sens dubte a la terrible guerra que va haver poc després, va haver molt poca informació impresa, alguns articles en revistes especialitzades i poc més, amb excepció a algunes aportacions de Max Euwe.

Molt després han sortit algunes publicacions sobre el Torneig AVRO 1938, us recomano la que jo he llegit: "avro 1938. Uno de los grandes Torneos de la Historia", Editorial Chessy; aquest llibre és una molt bona recopilació de Gulbat Toradze, amb molts articles de revistes russes com "64" i "Ajedrez en la URSS" i aportacions d'alguns dels protagonistes del torneig, especialment de Mihail Botvinnik que aporta una molt bona col·laboració al llibre.


Si no teniu la possibilitat d'adquirir aquest llibre, podeu veure les partides d'aquest torneig en aquest enllaç.

Per a mi, jugador aficionat de club, són molt més profitoses las partides de grans campions d'aquells temps (dècades dels anys 30, 40 i 50 del segle XX), que les partides actuals, les entenc millor. Això si, amb bons anàlisis de jugadors capacitats; especialment profitós va ser el llibre de David Bronstein "El Ajedrez de Torneo" sobre el Torneig de Candidats de l'any 1953, jugat a Zuric; un llibre que tot jugador d'escacs hauria de tenir i gaudir d'ell.

Òbviament, la majoria de les partides estan superades per la teoria que tenim ara, però aporten uns criteris fonamentals que són imprescindibles per poder consultar i comprendre la teoria actual.

L'aprenentatge de la teoria sense criteri, pot servir si es té una bona memòria, però no és una bona aposta si es vol progressar.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Un excelent article sobre un gran torneig crec que a partir d'aquellà epoca o millor d'aquest resultat es va començar a acunyar la expresio:Paul Keres campio sense corona.Sempre es va rumorejar que els seus origens,es a dir la seva nacionalitat(no era un"pur sovietic")li va impedir aconseguir el titol de campio del mon.En fi no m'enrotllo gaire i encara que molt feliç per la temporada del meu club no oblido que encara estic convalescent.Enhorabona per l'exit del Sant Marti que practicament li asegura la salvació.Fins la setmana que vé company!!!!

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

És evident, i possiblement digne d'estudi, la repercussió que les guerres mundials van tenir en els jugadors d'escacs. Molts van morir (especialment a la Unió Soviètica) i molts altres ja no van ser els mateixos en l'aspecte competitiu), com a molt coneguts i importants estan els casos de Rubinstein i Lasker a la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial va acabar amb Alekhine (com a jugador i com persona) i va trencar la progressió de Keres que després de la guerra, a pesar de ser un grandíssim jugador, ja no va poder mai optar al títol mundial.

Gran campionat del Congrés, de la qual cosa me'n alegro enormement. El Sant Martí, el meu club actual, matemàticament encara no està salvat; la salvació passa per guanyar al nostre proper contrincant!!

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola de nou Roger: Com de costum dramatitzes molt penso que el Sant Marti fent un punt i mig en les dues ultimes rondes i fins i tot guanyant al Foment també en tindran prou
per mantenir-se.El treball més important vist des de fora es:(bueno ,millor ho comento la propera setmana(no vull donar pistes je,je) Fins la setmana entrant company!!!!Fred

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

Així que dramatitzo molt? Pot ser si, però si agafem la definició de drama: “drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil”, doncs estarem d'acord que dramatitzar forma part del que és quotidià.

Emmascarar les situacions complexes, passant d'elles o mirant cap un altre costat, com ben saps, no és la meva manera de ser.

Salutacions,