divendres, 9 de gener del 2015

"Els escacs a Catalunya"


L'any 2012 vaig fer un article sobre revistes d'escacs, parlava de les que jo havia conegut, però ja feia una petita aproximació del que jo considero sobre aquesta qüestió.

Les revistes d'escacs donen fe d'una època i d'uns fets d'un país (o països, si voleu), i és per això que podem concloure que són part de la cultura col·lectiva.

Avui vull referir-me a una revista d'escacs catalana i en català, que va néixer en anys convulsos i va morir en anys terribles

Aquesta revista es deia "Els escacs a Catalunya" i el seu primer número va sortir a la llum el mes de juliol de l'any 1927 i va deixar d'existir l'any 1938 ja cap el final de la guerra civil espanyola. Onze anys de vida no són pocs.

Però us deixo amb les paraules que amb motiu del 50 aniversari del seu primer número li va dedicar  a l'any 1977 en una menció al «Bulletí d'escacs» en Jordi Puig.


També vull recollir el complement a aquestes paraules que es pot trobar al llibre "Federació Catalana d'Escacs 75 anys d'Historia 1925 - 2000":

«Cal afegir altres noms, que també van tenir una gran importància en el desenvolupament de la revista, com Jaume Castell, redactor d'aquesta des dels començaments, així com un gran nombre de col·laboradors com el Dr. Sunyer, el Dr. Puig i Puig, Valentí Marín, entre altres a la primera època; i els de Ricard Guinard, que va ser redactor en cap de la revista, F. Argüelles, F. Armengol, Pere Cherta, Rey Ardid i Manuel de Agustin, als darrers anys. Fins i tot, la revista va tenir un redactor internacional, si bé per poc temps, l'Alexander Koblenz, qui més tard seria l'entrenador del campió del món Mihail Tal».








En aquest número de l'any 1937, podem comprovar que posa, a diferència dels exemplars anteriors, "portaveu de la Federació Catalana d'Escacs"

Poca informació sobre aquesta revista; revista que va jugar un paper molt important a la seva època i que hauria de comptar com una joia de la història dels escacs catalans i també de la cultura catalana.

Després de la guerra civil espanyola, tot el que tenia que veure amb l'idioma i la cultura catalana va estar prohibit pels vencedors, molts llibres i revistes en català van ser destruïts. Alguns exemplars d'aquesta revista encara és poden trobar en alguns indrets, però la col·lecció complerta es fa més difícil.

M'ha confirmat l'Antoni López, gerent de la Federació Catalana d'Escacs, que a la biblioteca de la federació tenen la col·lecció d'aquestes revistes; també, sembla ser, la tenen a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Potser hi ha alguna altra gran biblioteca que té aquesta col·lecció, no ho sé.

Però crec que tindríem que canviar el «xip», no es tracta (que també) de què siguin uns documents de consulta, sinó que ens tenim que conscienciar que són uns documents vitals de la nostra història i que tenim que tractar-los com a tals, es a dir, arxivar i guardar amb molta cura.

Salut i escacs,        

1 comentari:

Fred ha dit...

Hola Roger: Et felicito pel teu article "històric" Tots els escaquistes hauriem de demanar que es formés un Arxiu històric dels escacs catalans i persones com en Joaquim Travesset i tu i molts altres que no conec haurien de deixar de banda egoismes i demanar a la Federació que s'en ocupés de manera seriosa.Endavant company!!!!!