dijous, 28 de juny del 2012

I Circuit ràpides Club d'Escacs Congrés




Copiant descaradament als grans circuits de partides "llampec" de Catalunya: Catalunya Central, Osona i sobretot, sobretot, el circuit que amb tan èxit organitza el Club d'Escacs Sant Martí; el Club d'Escacs Congrés també organitzem el nostre circuit de partides a 5 minuts. En realitat és un mini circuit, ja que el fem fins a final d'aquest any.

Es tracta d'un campionat social obert també a jugadors d'altres clubs, social obert a no socis, valgui la paradoxa. Comptarà amb sis proves i el reglament és el següent: 




Reglament i calendari del I Circuit Ràpid Congrés 2012

És un campionat de sis proves que es faran durant el que resta d'aquest any 2012. Per inscriure's i jugar només cal estar quinze minuts abans del començament de cada prova. També us podeu inscriure trucant al Club ( 93 352 38 51) els dilluns, dijous i divendres de 18,30 a 20,30 hores. Trucant al Frederic Andreu 620 59 52 52 (matins), o per correu electrònic a clubdescacscongres@gmail.com.

Les proves començaran a les 21,30 hores i finalitzaran a les 23,30 hores aproximadament.

La inscripció es gratuïta i oberta a qualsevol jugador (federat o no federat) en totes les proves. No té validesa per l'Elo. El ritme de joc es de 5 minuts per jugador i els premis consistiran en trofeus pels tres millors classificats finals, el millor Sub-18 (nascuts a partir del 1994 inclòs) i al millor veterà de més de 60 anys (nascuts abans de 1953). Per optar a qualsevol premi cal haver participat en un mínim de quatre proves.

Cadascuna de les proves serà un torneig per sistema suís a 8 rondes amb el sistema de puntuació següent:

1r classificat 25 punts. 2n class. 20 punts. 3r class. 16 punts. 4t class. 13 punts. 5è class. 11 punts. 6è class.10 punts 7è class. 9 punts. 8è class. 8 punts. 9è class. 7 punts 10è class. 6 punts. 11è class. 5 punts. 12è class. 4 punts. 13è class. 3 punts. 14è class. 2 punts. 15è class. 1 punt.

EL CALENDARI DE LES PROVES  serà els divendres: 6 de juliol, 7 de setembre, 19 d'octubre, 9 de novembre i 14 i 21 de desembre.

Així doncs, el primer torneig el farem el proper divendres dia 6 de juliol i el volem titular: Escacs a la fresca. No és cap broma, ja que el nostre local compta amb aire condicionat. També podreu gaudir d'entrepans i begudes a preus populars (si voleu assegurar un entrepà concret, millor que l'encarregueu prèviament al club).



Creiem que el format és atractiu, després de passar un bon moment gaudint del nostre esport en un ambient agradable, els que tinguin que matinar el dia següent, no s'aniran al llit gaire tard i pels que tinguin ganes de "gresca" la nit encara és jove i Barcelona està al seu abast.

L'adreça del nostre club és: carrer Alexandre Galí, 24.



També podeu consultar aquest enllaç.

Com podeu comprovar, tenim la parada de metro Congrés, de la Línea 5, molt a prop del nostre local. Els divendres el metro funciona fins les dues de la matinada de dissabte.

En fi, poc més us puc explicar, si veniu sereu ben rebuts i a més posareu el vostre granet de sorra perquè aquesta iniciativa es consolidi.

Salut i escacs,


divendres, 22 de juny del 2012

Dades (3)


Tornem a les dades, en aquesta ocasió són dades territorials. Territori català i clubs d'escacs, podria ser el títol. Agafant la comarca com a referència territorial i seguint utilitzant el llistat de clubs que la Federació Catalana d'Escacs va publicar amb motiu de l'últim Campionat de Catalunya per Equips, us plantejo aprofundir en la relació comarca i clubs d'escacs.

Segons el llistat comentat en el paràgraf anterior, estem parlant de què a l'últim Campionat de Catalunya per equips és van inscriure 208 clubs. Parlem de clubs, òbviament, si parléssim d'equips ens sortirien molts més, ja que, com sabem, la majoria de clubs inscriuen més d'un equip.

Bé, estem parlant de 208 clubs, però si volem intentar ubicar-los en la geografia comarcal del principat, primer de tot hem de dir que dos clubs no els podem enquadrar.

Un és l'Andorra, bé, ja estem acostumats als amics d'Andorra, ja fa molts anys que estan entre nosaltres escaquísticament parlant. L'altre club és el Baix Segre, equip de la ciutat de Mequinensa, localitat ubicada a la província de Saragossa, en el que nosaltres denominem La Franja. En aquesta zona sempre s'ha parlat el català, però ara des del govern de l'Aragó, és a dir des del Partit Popular, han decidit que en aquesta zona no és parla el català, que es parlen “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental”. Pensava que aquesta gent no em podia sorprendre en el tema lingüístic català, però veig que la seva estupidesa i mala fe no té límit.

Tornant als clubs que estan ubicats en alguna comarca catalana, ens queden 206. Però quants clubs d'escacs té cada comarca? Ho podem quantificar:

ALT CAMP - 3 clubs.
ALT EMPORDÀ - 5 clubs.
ALT PENEDÈS - 2 clubs.
ALT URGELL - 1 club.
ALTA RIBAGORÇA - 1 club.
ANOIA - 7 clubs.
BAGES - 12 clubs.
BAIX CAMP - 8 clubs.
BAIX EBRE - 4 clubs.
BAIX EMPORDÀ - 5 clubs.
BAIX LLOBREGAT - 23 clubs.
BAIX PENEDÈS - 4 clubs.
BARCELONÈS - 36 clubs.
BERGUEDÀ - 1 club.
CONCA DE BARBERÀ - 4 clubs.
GARRAF - 3 clubs.
GARRIGUES - 1 club.
GARROTXA - 1 club.
GIRONÈS - 1 club.
MARESME - 15 clubs.
MONTSIÀ - 3 clubs.
NOGUERA - 3 clubs.
OSONA - 6 clubs.
PALLARS SOBIRÀ - 1 club.
PLA DE L'ESTANY - 1 club.
PLA D'URGELL - 3 clubs.
RIBERA D'EBRE - 2 clubs.
SEGARRA - 2 clubs.
SEGRIÀ - 9 clubs.
SELVA - 1 club.
SOLSONÈS - 1 club.
TARRAGONÈS - 7 clubs.
URGELL - 2 clubs.
VALLÈS OCCIDENTAL - 14 clubs.
VALLÈS ORIENTAL - 10 clubs.




 Però, em direu, aquí no estan les 41 comarques catalanes. Sí, és veritat, falten 6 comarques:

CERDANYA, PALLARS JUSSÀ, PRIORAT, RIPOLLÈS, TERRA ALTA i VALL D'ARAN.

Desgraciadament actualment aquestes comarques no compten amb cap club d'escacs (totes sis, com podeu comprovar al plànol, estan molt allunyades de Barcelona).

Són dades senzilles,  poc profundes si voleu, però que ja ens poden donar alguns indicis per poder reflexionar. Abans de tenir aquestes dades, mai m'havia plantejat algunes qüestions que ara començo a poder esbrinar.

La primera impressió és que els escacs catalans a nivell de clubs (no a nivell de jugadors, que seria un altre tema) estan més repartits en la geografia catalana del què es podria suposar. És normal que els principals clubs estiguin en les grans capitals i en els nuclis de més població, que a més són les zones amb millor comunicació. Però no obstant això, també trobem clubs en zones més aïllades i poc poblades, el que demostra que els escacs van estar assumits per tots els indrets de Catalunya com un tema cultural, que tenia que mantenir-se. Però, aquest criteri segueix vigent? No ho sabria dir, el que hagin comarques sense clubs és preocupant, també dir que en algunes comarques que si tenen clubs d'escacs trobem ciutats importants sense club d'escacs (això potser ho tractaré en un futur article).

Cal remarcar que els números no sempre expressen la mateixa realitat, per exemple la comarca de la Garrotxa tan sols té un club, l'Olot, però aquest club compta amb més jugadors federats que moltes altres comarques amb molts més clubs.

És molt meritori que hagin clubs d'escacs en comarques que jugar el Campionat per equips suposa fer llargs desplaçaments. Jugar als escacs a Barcelona i rodalies és molt més còmode. Els escacs catalans, i no em refereixo tan sols a la Federació Catalana d'Escacs, tindríem que fer un esforç per trobar els mitjans perquè en aquestes zones distants de Barcelona, jugar als escacs federats no sigui quasi una heroïcitat. Segurament, si ho aconseguíssim, no hauria cap comarca sense clubs d'escacs.

Amenaço amb seguir amb aquest tema.

Salut i escacs,

dissabte, 16 de juny del 2012

Revistes d'escacs


Les revistes d'escacs han estat i són un bon instrument per estar al dia i per millorar en els escacs. En les revistes, si estan ben fetes, es pot trobar una mica de tot i generalment serveixen de molt si les prestem atenció. Avui dia ja no són tan imprescindibles com en altres temps, ja que per Internet les noticies i les novetats les tenim al nostre abast pràcticament el mateix dia que és produeixen, també les bases de partides donen una operativitat fantàstica, però no obstant això, en una bona revista encara podem trobar partides comentades i explicacions que ens donen un plus molt interessant.

He de dir, que a mi els llibres en general, no solament els d'escacs, m'agrada poder tocar-los, sentir-los en les mans. No solament em produeix plaer la seva lectura, el poder-los acariciar també sempre m'ha agradat. A vegades agafo llibres que ja he llegit de la prestatgeria, i busco fragments que em van agradar o cridar l'atenció especialment i els torno a llegir. M'agrada el paper imprès, no ho puc remeiar.

Tornant a les revistes d'escacs he de dir que han marcat la meva trajectòria escaquista. En la dècada dels anys 70 del passat segle, quan vaig començar a jugar federat, la primera revista a la que em vaig subscriure va ser Jaque. No he trobat cap exemplar d'aquelles dates, sé que els tinc, però a vegades guardes tan bé les coses que després no les trobes. Però si que he trobat exemplars de la dècades dels 80 i 90.






 També en aquells anys vaig aconseguir algunes revistes soviètiques, molt apreciades en aquells temps.






Als anys 80 vaig aconseguir unes quantes revistes cubanes, no tan bones com les russes, però molt més fàcils d'entendre. D'aquelles revistes vaig treure molt bones idees.




Posteriorment em vaig subscriure a la Revista Internacional de Ajedrez, que també em va semblar força bona.


 
Actualment estic subscrit a la revista Peón de Rey, publicació que considero francament bona.



En clau catalana, sempre m'ha agradat el butlletí d'escacs. Tant en la versió castellana dels temps predemocràtics, com les diverses versions en català fins avui en dia. És una pena que aquesta gran publicació estigui a punt de desaparèixer en la seva versió en paper.





 
Potser alguns no ho sàpiguen o potser no se'n recordin, però també va haver una revista d'escacs en català publicada per el desaparegut Institut d'Escacs de Catalunya.




Les revistes d'escacs actuals són cultura escaquista i les revistes antigues són documents imprescindibles per preservar la memòria i la historia dels escacs. Les tindríem que conservar i arxivar d'una manera que pogués fer-les sobreviure al pas del temps. Desgraciadament les col•leccions privades habitualment acaben al contenidor de paper.

Salut i escacs,           

dissabte, 9 de juny del 2012

Dubtes raonables


M'agrada mirar pàgines web i blocs d'escacs, he de dir que sóc una mica tafaner en aquest sentit. A vegades em passo una bona estona mirant noticies i campionats, especialment catalans, però també d'altres indrets.

Avui estava mirant el web de Chessbase, he trobat el Campionat d'Europa Femení de partides ràpides, i en concret mirant la classificació, a la 15a posició he vist una bandera espanyola. Això m'ha cridat poderosament l'atenció, donat l'alt nivell de les participants i he mirat qui era la jugadora espanyola que havia fet un resultat tan bo. La meva sorpresa ha estat que es tractava de l'Ana Matnadze.

Sorpresa per la meva part, no sabia que la jugadora georgiana jugués amb bandera espanyola. Bé, m'he dit, això deu ser perquè "estic a la lluna" en aquest tema, segur que s'ha informat i jo no m'he assabentat.

Ara bé, resulta que entro a ajedreznd i al web de la Federació Catalana d'Escacs, pràcticament cada dia i no he vist a cap d'aquests web aquesta noticia. És estrany, he pensat, com és possible que no trobi res en aquest referents informatius dels escacs catalans?

Però, seguint amb les cavil•lacions, m'ha sorgit un altre dubte, jugar amb bandera espanyola vol dir que té la nacionalitat espanyola? En principi tindria que ser així, però ja sabem que en el món dels escacs les coses normalment són diferents.

Bé, m'he dit, entraré al bloc de l'Anna Matnaze que de ben segur donarà alguna explicació, doncs tampoc.
Potser és un error del web del Campionat d'Europa Femení, miraré el que diu la FIDE. Doncs si, aquí també consta com espanyola.

Vull aprofundir en el tema i començo a buscar algun lloc web que pugui donar-me una explicació i després d'algunes entrades sense resultats, he trobat aquesta petita referència al web de la Feración Española de Ajedrez, que diu textualment això:

La MI Ana Matnadze aparece ya como española en las listas de ELO de la FIDE tras la tramitación por parte de la FEDA de su petición para el cambio desde la Federación Georgiana a la Española. Matnadze, de 29 años, pasa a ser la primera del ranking femenino de España y si lo desea podrá formar parte de nuestra selección en futuras competiciones internacionales. Desde aquí le damos la bienvenida y le deseamos que continúe con sus éxitos deportivos.

Per fi una mica de llum! Però, no gaire, per què segueixo amb el dubte de si ha adquirit la nacionalització espanyola o no.

També tinc que dir que m'ha sobtat la poca difusió que s'ha donat de la noticia a Catalunya, tenint en compte que l'Ana ja porta molts anys entre nosaltres i que és una persona molt apreciada en el nostre entorn.

No entenc que a vegades es donin qüestions amb un cert ocultisme, sembla com si es volgués amagar alguna cosa. Si, ja sé que no tinc cap indici que digui que això es així, però a vegades sembla que pugui passar.

Salut i escacs,

divendres, 1 de juny del 2012

Dades (2)



Seguint amb el tema de les dades, després de tocar a l'article anterior els petits municipis amb club d'escacs federat, avui vull tocar un tema diferent. A partir de les dades obtingudes del llistats de jugadors per al Campionat de Catalunya per equips, publicitats des de la Federació Catalana d'Escacs al seu web, vull mostrar el rànquing de clubs amb més jugadors federats.

Us poso els 30 primers, perquè a més, coincideixen amb els clubs que tenen 50 o més jugadors:

  1. MOLLET  201 jugadors
  2. TRES PEONS  148 jugadors
  3. GERUNDA  136 jugadors
  4. PEONA I PEÓ  119 jugadors
  5. OLOT  103 jugadors
  6. CERDANYOLA DEL VALLÈS  102 jugadors
  7. FIGUERES  99 jugadors
  8. BARCELONA UGA  91 jugadors
  9. COLON SABADELL 90 jugadors
  10. SANT MARTÍ  90 jugadors
  11. BARBERA  87 jugadors
  12. FOMENT MARTINENC  84 jugadors
  13. TARRAGONA  84 jugadors
  14. CATALUNYA  83 jugadors
  15. EDAMI  80 jugadors
  16. LLINARS  72 jugadors
  17. TERRASSA  71 jugadors
  18. VILAFRANCA 66 jugadors
  19. ANDORRA  63 jugadors
  20. SANT ANDREU 62 jugadors
  21. CONGRÉS 61 jugadors
  22. SANTA EUGENIA 61 jugadors
  23. SANT JOSEP  58 jugadors
  24. LLEIDA 56 jugadors
  25. BALAGUER  54 jugadors
  26. ATENEU COLON 53 jugadors
  27. CORNELLA 51 jugadors
  28. CASTELLAR  50 jugadors
  29. CATALÒNIA  50 jugadors
  30. VALL DE TENES  50 jugadors

Ens diuen alguna cosa aquestes dades? Alguns pensaran que són curioses, a altres els semblaran interessants i un tercer grup s'ho miraran amb més atenció, arribant a la conclusió que potser ens poden explicar qüestions concretes.

Les dades sempre ens poden explicar alguna cosa, és qüestió d'aprofundir. Si tinguéssim aquestes dades d'anys anteriors, podríem fer estadístiques de l'evolució d'aquests clubs a nivell de quantitat de jugadors. Però la quantitat no és tot, molta quantitat sense qualitat no fa fort a un club, però curiosament, si repassem el llitat, una immensa majoria d'aquests clubs són de Divisió d'Honor,  Primera Divisió i Segona Divisió. Tan sols uns pocs no estan en aquestes categories.

Però us invito a seguir aprofundint en aquestes dades que tenim. A quines conclusions podem arribar?

  1. Jo crec que el denominador comú d'aquest clubs, és que, sinó tots, si la immensa majoria donen classes d'escacs i especialment als més joves.
  2. Hi ha també els clubs que basen el seu èxit en la captació de jugadors per les seves qualitats organitzatives de tornejos i activitats.
  3. També trobem clubs que han augmentat la seva quantitat de jugadors després de fusions (en alguns casos autentiques absorcions) entre clubs. Això no garanteix l'èxit a llarg termini, però el club resultant augmenta considerablement de jugadors. 
  4. El component territorial també pot jugar un paper cabdal, per exemple una comarca que sols compta amb un club. Però no crec que aquest factor, per si sol, pugui ser un factor d'èxit, es a dir,  en aquest cas tenir més de 50 jugadors federats.
Des del meu punt de vista, els factors determinants per l'èxit en el augment de jugadors en un club són els punts 1 i 2. Com a exemple del punt 1 podríem posar el Mollet i el Peona i Peó, i com exemple del punt 2 el Tres Peons i el Sant Martí. Però hem de dir que tots quatre clubs treballen els dos conceptes.

Sóc conscient que les dades quantitatives no són representatives de la força del primer equip d'un club. Però si que ens dona la potestat d'esbrinar els clubs organitzativament emergents amb tendències positives i a l'inrevés, els clubs amb tendències negatives.

Els clubs tancats en si mateixos, sense capacitat de créixer, estan abocats al fracàs.

Salut i escacs,