dissabte, 12 de maig del 2012

Reflexions breus


A vegades quan estic en un lloc que no m'interessa el que passa al meu voltant, desconnecto, i és en aquestes situacions quan em venen al cap ràpides i poc concretes reflexions, a vegades autentiques ximpleries, però sovint no tant. Aquestes reflexions abasten totes les coses que m'envolten i també, com no podia ser d'una altra manera, sobre els escacs.

Us passo algunes, les he posat que tinguin una mica de relació. Això no té que veure amb quan em va passar, algunes són recents i altres van passar fa ja temps, he pensat que ajuntar-les podia ser interessant pel format bloc. No ho tinc gaire clar, potser més endavant faré un altre article posant les reflexions aleatòriament i que unes no tinguin res que veure amb les altres.

Bé, començo:   

  • Ha començat el Campionat del món d'escacs, Anand (42 anys) contra Gelfan (43 anys), alguna cosa no s'està fent bé. Jo preferiria un matx entre Carlsen (22 anys) i Aronian (29 anys), sense cap dubte, els millors del moment.

  • Abans, fa d'això  molts anys, els Campionats del món d'escacs els jugaven el campió i l'aspirant. L'aspirant havia suat de valent per guanyar-se aquest privilegi i tothom sabia que era el millor per enfrontar-se al campió.

  • Abans podies entrar a un bar, una farmàcia, una llar de gent gran, una escola, etc. etc. i tothom sabia qui era Fischer, Karpov, Kasparov. Cadascú d'ells, és clar, en els seus millors moments. Ara si entres a qualsevol d'aquests llocs i preguntes si saben qui és Anand, ni "papa".

  • Els escacs mai seran mediàtics, però d'això a ser invisibles. Ho torno a dir, alguna (o moltes) cosa no s'està fent bé.

  • Si els nostres dirigents internacionals tan sols pensen en la "gallina dels ous d'or", acabaran matant-la, si no l'han matat ja (estic parlant d'escacs, però ho podem aplicar a tantes coses!!).  
 .
  • La crisi ens ha portat a això, o això ens ha portat a la crisi (estic parlant d'escacs, però...).

  • Es veritat allò que diu?: Els pobles tenen el govern que es mereixent. Perquè si això fos correcte, i ho mirem en clau d'escacs, es demostraria que els escaquistes no som tan intel•ligents com a vegades es vol fer creure.

  • Quan una federació d'escacs estatal o regional fa eleccions, les possibles candidatures, per què mai expliquen el seu punt de vista sobre la FIDE? Per què els clubs que són els que voten, no els preocupa en absolut aquest tema? Per què els jugadors d'aquests clubs ni tan sols saben que votarà el seu club?  

  • Avui dia, els jugadors d'escacs, apart de les possibilitats que troben al seu club, poden jugar en altres llocs: correu electrònic, Internet, etc. etc. que dona una altra perspectiva a la pràctica del nostre joc.

  • Seria interessant saber quantes persones no federades juguen per Internet (algunes molt bé per cert).

  • Les federacions d'escacs, que són associacions de clubs, són un instrument per poder defensar els interessos que pugui tenir un jugador d'escacs al marge del seu club?

  • Seria necessari una associació de jugadors d'escacs aficionats? (Ja s'ha vist que les associacions de jugadors professionals no han tingut gaire sort).

  • En els escacs es té que produir un "reset" perquè això funcioni?

Fins aquí algunes reflexions intimes, cada una podria contemplar més d'un article i per suposat moltes matisacions . Són reflexions fetes en estat "autista", no em digueu que no us ha passat mai? Bé, jo no tinc cap solució concreta, que penseu vosaltres?

Salut i escacs,

2 comentaris:

Unknown ha dit...

La llàstima és que quan hi ha eleccions a la fIDE qualsevol candidatura impulsada des dels països més transparents queda eclipsada per la gran multitud de taifes i tiranies amb dret a vot.

Roger Salvo ha dit...

Hola Joan,

El problema és que li diuen democràcia i no ho és (estic parlant d'escacs, però...) una organització corrupte i mafiosa, com és la FIDE, no pot manar en els escacs mundials.

Les federacions honestes, que òbviament són moltes, tindrien que unir-se, organitzar-se i trencar amb la FIDE. Però això, amic meu, és summament complicat si clubs, jugadors professionals, jugadors aficionats i federacions, passen de tot com si no passés res.
Després és molt fàcil dir això de què la culpa és de les federacions "bananeres".

Per cert, que opines de la necessitat d'una associació de jugadors aficionats?

Salutacions,