dimarts, 18 de juliol de 2017

A mig torneig



Doncs si, al XIX Open Internacional del Sant Martí, ahir, s'ha jugat la cinquena ronda i s'ha passat “l'equador" de la prova”.

La veritat és que el torneig va força bé, “toquem fusta”. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.

En aquests moments, el grup A està encapçalat en solitari amb 5 punts per Fernando Fernández, Mestre Internacional del Perú.





El grup B està encapçalat per dos jugadors amb 5 punts, el Samrat Ghorai i el Mota Pankit, tots dos de l’Índia.



En aquesta ocasió, estic fent ronda a ronda, uns modestos vídeos fotogràfics que he penjat a You Tube i Facebook. Molts de vosaltres de ben segur que ja els heu vist, pels que no els heu vist, són aquests:











Bé, queden quatre rondes i encara poden passar moltes coses.
Com cada any, el Club d’Escacs Sant Martí, paral·lelament a l’Obert Internacional, organitza un torneig blitz (3 minuts + 2 segons per jugada feta). Aquest any és va fer el passat dissabte 15 de juliol pel matí.



Gràcies a la bona feina de la Junta Directiva i la col·laboració de molts dels seus socis, el Club d’Escacs Sant Martí pot fer aquests tipus d'esdeveniments.

Salut i escacs,

divendres, 7 de juliol de 2017

Escacs al carrer


Escacs al carrer és el títol que he escollit, però en realitat vull parlar d'escacs a l'aire lliure. Les persones aficionades als escacs, persones en general, siguin: professionals, jugadors i jugadores federats i/o de club, persones que juguen pel plaer de jugar, etc., etc. Som moltíssima gent a tot el món, no crec equivocar-me si dic que centenars de milers.

Uns, segurament per costum, però també per comoditat, tenim uns llocs fitxes per jugar les nostres "partidetes": clubs, centres cívics, ateneus, cafès i bars (cada vegada menys), etc.
Però hi ha uns altres que estan disposats a jugar a qualsevol lloc, preferiblement a l'aire lliure quan el temps acompanya (o potser no).

Foto: Richard Harrington

Foto: Erwin Volkov

Foto: George Easmann

Foto: Lucas de Soto

Foto: Pat Callaham

Foto: Theodor

Foto: Oleg Nikishin

Foto: Ed Yourdon

Foto: Blog usar la cabeza

Foto: Inaugura ajedrez

Aquí, a casa nostra, els escacs a l'aire lliure són casos puntuals i fora de norma, com poden ser actes de festes majors, simultànies i actes similars.

Foto: FCE

Foto: José Manuel Torres





També la Federació Catalana d'Escacs ha impulsat actes de promoció en ciutats sense club d'escacs.

Foto: FCE

Foto: FCE


Però és un fet que jugar als escacs a l'aire lliure (al carrer) no està gaire arrelat a les nostres poblacions. Tampoc els nostres ajuntaments han apostat en aquest sentit.

Parlant del que més conec, es a dir, la ciutat de Barcelona, puc constatar que a les places i parcs cada cop hi ha més mobiliari per a activitats esportives: taules de ping-pong, taulers amb cistelles de basquetbol,  circuits per a patins, etc., però en canvi no he vist taules amb un tauler d'escacs i dues cadires (òbviament) per poder jugar a la nostra afició.

En canvi si he vist, està molt a prop del Centre Cívic Sant Martí on es troba el Club d’Escacs Sant Martí, aquesta malifeta d'algun dissenyador “diví”, que va convèncer a algú de l'Ajuntament de Barcelona que va donar el vist i plau.



Com es pot veure aquí no es pot jugar als escacs, si ens fixem on està el quadre blanc de “h1” al tauler, on es posen els jugadors?  de costat? Realment incòmode.

Francament un nyap,  com cada vegada passa més en aquesta societat actual, el disseny s'imposa per sobre de l'eficàcia.

Salut i escacs,

dissabte, 1 de juliol de 2017

Sabies que... (2)



Vaig començar aquesta secció de “Sabies que...” el 12 de novembre de 2016, començava aquell article dient això:Hi ha, tant a la història dels escacs com als escacs quotidians, dates i fets que generalment passen desapercebuts o potser no és guarden a la memòria col·lectiva. En aquesta secció que avui començo, intentaré posar temes que per la majoria són desconeguts, o si voleu poc coneguts”.

Bé, després de uns quants mesos torno a aquesta secció amb 10 nous temes. A diferència dels temes del primer article que eren sobre els escacs catalans, avui he triat temes de la història dels escacs en general, temes anecdòtics i puntuals, però no per això menys importants.

Torno a comentar, com vaig fer a l'anterior article, que òbviament haurà persones que sabran més casos que unes altres, però dubto molt que algú les sàpiga totes, i si aquesta persona existeix, li dono l'enhorabona per endavant.


Si us sembla bé, comencem:


Saps que el primer tauler d'escacs amb quadres blancs i negres alterns va aparèixer a Europa a l'any de 1090.


Saps que el “Libro de acedrex, dados e tablas”, va ser compilat a Toledo l'any 1283 per ordre d'Alfonso X de Castella, anomenat el Savi.





Saps que el primer quadre conegut amb el tema dels escacs és "the chess players", pintat l'any 1490.



Saps que Luis Ramírez de Lucena (1465-1530) és l'autor del llibre més antic sobre els escacs moderns, "Repetición de amores y arte de ajedrez". El seu llibre va publicar-se l'any 1497. 




Saps que el primer ballet conegut basat en els escacs va ser "Ballet des echecs", representat davant el rei Lluís XIV de França.


Saps que la primera columna d'escacs escrita a un Periòdic, va aparèixer l'any 1813 al “Mercuri Liverpool”.


Saps que la primera revista d'escacs va ser “Le Palamedes”, fundada per  La Bourdonnais l'any 1836.




Saps que la primera universitat a tenir un club d'escacs va ser la d'Oxford l'any 1845.




Saps que el model estàndard de peces usat en competicions rep el nom de model Staunton, dissenyat l’any 1849 per Nathaniel Cook, i anomenat així en nom del campió anglès del segle XIX Howard Staunton.




Saps que el primer rellotge d'escacs mecànic va ser inventat per Thomas Wilson l'any 1883. Amb anterioritat, s'usaven rellotges de sorra, els rellotges de sorra es van usar per primera vegada a Londres l’any 1862. Els rellotges de botons oprimibles van ser perfeccionats per Veenhoff l’any 1900.


He de dir que fent aquest article he aprés coses que no sabia, si aquest ha estat també el vostre cas, doncs, em dono per més que satisfet.


Salut i escacs,

dissabte, 24 de juny de 2017

Recordant a Joaquim Calduch


Vaig conèixer a Joaquim Calduch l’any 1974 quan em vaig incorporar al Club d’Escacs Congrés.
Calduch era una persona que no passava desapercebuda, una persona amb un tarannà que en castellà es denomina “don de gentes”.

En aquella època ja era una persona gran, el seu nivell de joc ja no era el mateix de quan era més jove; però el seus conceptes i coneixements dels escacs no passaven desapercebuts. Quan es posava a analitzar una partida, cosa que li agradava, ràpidament, els joves ens posàvem a escoltar els seus comentaris, sempre didàctics i nous amb respecte amb el que podíem trobar als llibres als quals podíem accedir en aquells temps.

Però Calduch havia estat un fort jugador a la seva joventut, com ho demostra la bona actuació en el Torneig  Internacional de Mollet 1935.

La Vanguardia, 4 de juliol de 1935



Imatge: Joaquin Muntañola



Calduch era de Mollet i va jugar un paper important en el club d’escacs d’aquesta ciutat.
Si voleu saber més sobre la història del Club d’Escacs Mollet us invito a què consulteu el magnífic llibre que sobre el 75è aniversari es va fer.


Podeu consultar aquest llibre en format pdf en aquest enllaç.


Després, tal i com us he comentat al començament, va fitxar pel Club d’Escacs Congrés. Del Congrés qui tenia més relació amb ell era el Jordi Boada, però també el Frederic Andreu va tenir una bona amistat amb el Calduch. Us passo un petit comentari que amablement el meu amic Frederic ha volgut aportar a aquest article:

“Vaig tenir el plaer de conèixer en Joaquim Calduch l'any 1967 en les instal·lacions del Club d'escacs Congrés participant en el seu campionat social. Llavors es respiraven moments d’eufòria "in crescendo" com ho prova que la temporada 1969-70 es va pujar a la categoria màxima, que ara s'anomena Divisió d'Honor. Precisament Calduch va fitxar per nosaltres aquella mateixa temporada i va contribuir a l’ascens.

Calduch era una persona inquieta i molt entregada a la difusió dels escacs. Venia del Mollet i del Ruy Lopez Paluzie, i va esser també un dels prohoms de la Federació Catalana d’Escacs reforçant la gestió econòmica quant encara no havien subvencions. Coneixedor del idioma alemany va aportar les seves informacions sobre les estructures de peons que tant bé dominava; però sobretot quant estava a gust es bolcava en difondre els seus coneixements i aportava situacions i persones per millorar el Club. Recordo que en una visita a Barcelona del GM Florian Georghiu, va aconseguir que ens visités i ens va delectar amb una classe magistral, la presentació de l’acte el va fer el Joaquim Calduch, recolzat pel Carles Falcón que poc després seria àrbitre internacional.”







Tots coneixem a persones que han passat o passen desapercebudes pel gran públic dels escacs catalans, però que han aportat o aporten els seus “granets de sorra” perquè avui dia els escacs catalans siguin tan grans. És de ben nascuts ser agraïts, no els podem oblidar.

Salut i escacs,